NARRATIVES HEGEMÒNIQUES

Avui dia els mitjans de comunicació estan plens de missatges xenòfobs i sexistes. Confirmen aquesta afirmació els nombrosos estudis que s'han realitzat per analitzar aquests missatges subliminals com poden ser l'ús abusiu del masculí genèric i l'androcentrisme (Salazar, 2007), o per altra banda l'especificació de l'ètnia de les persones en els titulars únicament quan són estrangeres i han atemptat contra la llei (Ruiz, 2016). D'aquesta manera transmeten implícitament valors i pensaments de rebuig que s'acaben introduint a la societat inconscientment i que sovint donem per verídics. Aquests són alguns dels exemples.

1. Les dones migrants tenen un rol fonamental dins les famílies, són les encarregades d’estabilitzar la unitat familiar; no obstant això són identificades com a fràgils, propenses a l’exclusió i la marginació social degut a la seva ignorància. Per aquest motiu necessiten algú que les protegeixi (Agrela, 2004). Seguint les idees de l’autora, hi ha diversos enfocs i postures que envolten les dones migrants:

• “Model paternalista victimista”: les dones migrants són persones indefenses i vulnerables que susciten compassió, protecció i ajuda ja que són incapaces de fer front per si mateixes a les dificultats.
• “Enfoc de valoració social negativa”: les immigrants són sospitoses de comportaments desviats i estranys, per exemple prostitució o abandonament dels seus fills. Són dones que escapen al control dels seus grups socials i es mouen massa. Són transmissores de cultures endarrerides i en general culpables de la seva pobresa i marginalitat. (Juliano, 2000).
• “Model feminista salvacionista”: les migrants són dones subordinades i atrapades en la societat patriarcal, com a contraposició a les dones autòctones que han superat ja aquesta desigualtat. (Grande, 2008).

2. "(...) Encara està estesa la idea que (les dones migrants) no tenen formació: són analfabetes, ignorants i pobres” (Molina, 2019).

3. El fet que algunes dones migrants portin vel, mocador o nicab és un indicador que estan sotmeses als homes i a la seva religió. Es tracta d’una imposició cultural (Molina, 2019).

4. (...) Una persona afro o negra amb roba molt ampla, amb rastes i nombroses arracades no pot estar integrada. Per estar integrada s’ha d’assemblar més al prototip espanyol (Belattar, 2019).

5. (...) les persones migrants són les més beneficiades per l’assistència social, les prestacions per atur i les familiars (Trotta, T., 2019).

   Per tant veiem que els discursos hegemònics sobre les dones migrants contenen grans connotacions negatives. Amb aquest treball volem comparar aquests amb les realitats de les quatre dones entrevistades per veure com fan front als prejudicis de les societats occidentals.